Concurs de Bufandes

Continua el concurs de bufandes, aquesta és una aportació que ens ve des d'un seguidor del Nàstic através del forum lliure i alternatiu del Vila-real:Gent groga, pel qual podeu penjar els vostres dissenys.

 

Estel groc amb la campanya 300 anys d’ocupació i de resistència

Comencem aquest nou apartat del bloc amb la primera adhesió a una campanya. I ho fem adherint-nos a la campanya 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència; juntament amb l’altra penya antifeixista del Vila-real cf Borratxots. El motiu de la nostra adhesió és clara, no es cap novetat que Estel Groc som una penya que estem a favor de la nostra terra i amb un gran nombre d’independentistes en la nostra penya. Per això protestem contra els 300 anys d’ocupació espanyola, que en la negra guerra de successió ens va robar les nostres llibertats com a poble i a més a més va demostrar que per la força havíem de ser espanyols cremant moltes ciutats entre elles Vila-real. Ací deixe el text informatiu de la campanya dels 300 anys, on es parla d’aquesta adhesió:

Avui, 12 de gener, aniversari de l’incendi de Vila-real durant la Guerra de Successió, la Comissió Comarcal dels “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” –campanya unitària de l’Esquerra Independentista, impulsada per l’AJPB, la COS, Endavant, Maulets i el SEPC– hem convocat, amb la col·laboració de les penyes futbolístiques Borratxots i Estel Groc, aquesta cercavila reivindicativa per a retre homenatge als nostres heroics avantpassats, els defensors de la vila.

  El 12 de gener de 1706 representa, tot i el tràgic desenllaç d’aquella jornada, una de les pàgines més brillants de la història de Vila-real; i les vila-realenques d’avui dia podem estar ben orgulloses de la gesta dels nostres avis, els quals únicament van poder ser derrotats mitjançant la més miserable de les traïcions… Repassem un poc la història: el Conde de las Torres, un altre “dimoni emplomat” i “incendiari malababa”, volia fer-se perdonar antigues vel·leitats austriacistes i va suposar que les convulsions creades per la revolta antisenyorial dels maulets li facilitarien guanyar el Regne de València per a la causa borbònica; però, veient que els únics resultats de la seua ràtzia eren sengles fracassos a Peníscola i Sant Mateu, i adonant-se’n del perill que corria la seua reputació, necessitava urgentment un triomf fàcil i va elegir com a víctima de la seua venjança el nostre poble (que es trobava indefens, sense guarnició militar i sense més protecció que la fèrria voluntat de resistència exhibida pels seus habitants). Això no obstant, després de tot un dia d’incessant combat, en el que ancians i dones es van batre amb el mateix coratge i efectivitat que els joves miquelets, l’exèrcit castellà –a pesar de gaudir d’una aclaparadora superioritat– només va poder doblegar l’acarnissada defensa dels vilatans valent-se d’un deshonrós ardit: pretextant raons humanitàries (que els seus ferits pogueren rebre millor atenció mèdica) va aconseguir que li obrírem les portes i –ai!– va desencadenar un espantós carnatge… Segons la pròpia declaració d’un cronista botifler, “entraron por todas partes matando, quemando y saqueando: ni las venerables canas del decrépito anciano, ni el tierno carmín de la ruborosa doncella, ni el llanto de la madre cariñosa que apretaba contra su seno el hijo de sus entrañas, ni el sagrado recinto de la casa del Señor pudieron detener en su sed de venganza a la desenfrenada soldadesca”. Més de 300 morts i uns 200 presoners (és a dir, una quarta part del cens de l’època), a més de l’“universal incendi”, provocat de forma absolutament gratuïta quan ja havien acabat la batalla i el saqueig, és el balanç d’aquella trista acció, que havia de servir de “general escarmiento” per a tot el país: després d’“el desgraciat cas de Vila-real” totes les viles austriacistes ja sabien què podien esperar del Borbó.

  Avui, 302 anys després, les que volem ser dignes de la nostra herència i no ens conformem amb un vergonyós Estatut de quarta categoria com a compensació per les llibertats perdudes ens hem aplegat ací, davant d’aquesta antiga torre, tan venerable i tan maltractada per l’especulació urbanística, per a deixar ben clar que –igual que ho feien aquells llauradors ravalers– nosaltres continuem cridant “ni Espanya ni França, sinó visca la terra y muyra malgovern”.

  Que el seu exemple servisca d’estímul i inspiració perquè les vila-realenques d’avui dia puguem prosseguir amb la larga lluita que ha d’acabar portant-nos als camps elisis de la llibertat nacional i la justícia social!

  Ni Àustries ni Borbons! Visca Basset i visca la Terra!!

Concurs Estel groc

Després de molt de temps sense actualitzar aquest bloc, ens tornem a posar les piles i ara toca parlar de una de les activitats que vam realitzar com a penya aquestos nadals.

Vam fer un concurs amb el videojoc Proevolution Soccer, on el guanyador s'emportava com a premi una samarreta oficial de la selecció catalana, i productes de la penya i del Vila-real cf.

Vist l'exit que va tenir aquesta activitat hem pensat fer més concursos d'aquest estil.

Crònica del partit Vila-real cf - Barça

Vila-real CF 3-1 FC Barcelona
Actualitzem el fotolog d'Estel*Groc amb la crònica del partit contra el Barça.El passat 20 d'octubre ens vam reunir alguns membres per fer-nos unes birres abans del partit, i camí de El Madrigal ja vam poder veure presència de Boixos Nois i d'altres aficionats culers, presència que a dins de l'estadi es faria notar més.Ja a dins de l'estadi, l'Agrupació de Penyes del Vila-real va repartir cartulines grogues per a un mosaic que fariem a l'entrada dels jugadors al camp. Començava el partit amb bona animació per part de les dues aficions, però el gol tempraner de Cazorla va fer que l'afició groga encara s'animara més durant el partit, cantant i animant bona part del partit. Amb els gols posteriors de penal de Marcos Senna el camp era tota una festa, i tot i que el Barça també va marcar un gol, no vam parar d'animar fins al final del partit, on gent de la nostra penya i bona part d'aficionats del Vila-real ens vam posar a cantar l'himne. Membres d'Estel*Groc lluïem bona part del partit banderes del Vila-real, així com també senyeres, estelades, creu de Sant Jordi, i banderes d'Acció Antifeixista dels Països Catalans, banderes que molts vam lluir al final del partit mentre cantavem l'himne. Després del partit vam anar tots a fer-nos unes birres, i a esperar pel pròxim partit a Saragossa, desitjant consolidar la nostra bona posició a la Lliga aquesta temporada amb una victòria.Endavant Vila-real!

extret de: http://www.fotolog.com/estelgroc/22319967

Perque no es fan desplaçaments en el Vila-real?

Aquesta és una bona pregunta, si ens fixem que els altres equips tant del País Valencià com de la resta de l'estat espanyol es farten de fer-ne. Per resoldre aquest problema el més segur es que diguen que la culpa és dels organitzadors.Efectivament així es sobretot si es confia en el club per a fer-ho, açó ho diem perqué la nostra penya volia celebrar un desplaçament la jornada passada a vore el partit Osasuna-Vila-real cf i va decidir organitzar-lo a mitjes amb l'associació de penyes que depen de la directiva.

Després de molts esforços a la penya se li van exigir 12 persones per a que es puga muntar el viatge, però una vegada apuntades aquestes persones ens van dir que faltaven 20 per a que es poguera realitzar i quan estem apunt de plenar el bus ens diuen que s'ha de tancar el periode per apuntar-se i ens diuen que es impossible fer-ho perquè no podiem plenar el bus.

Açó pareix increible, però en Vila-real és així tenim una directiva que boicoteja els viatges de l'afició per que l'organitzava ESTEL GROC, es que la directiva te por que es vejen certes banderes als desplaçaments, banderes que son criminalitzades al Madrigal perquè son considerades polítiques i son les de la nostra terra.

NO HI HA DRET!!
PER LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ TAMBE AL FUTBOL!
VILA-REAL NO ÉS DEL ROIG NI DE 4 TRIBUNEROS!

Seguretat o repressió als estadis?

Com sabeu últimament als estadis de futbol totes les directives començen a tenir manies persecutories als estadis. Considerant perillós que portes un tap de plàstic de qualsevol botella incloent-hi les inófensives botelles de plàstic, a part està el tema de que et demanen el DNI per portar un megàfon. I ara ve el més divertit de tot prohibeixen entrar certes banderes als estadis de futbol per ser considerades perilloses com és el cas de les banderes estelades, però en canvi les banderes obertament feixistes no estàn prohibides i es pot veure perfectament banderes espanyoles franquistes, esvàstiques o cèltiques.

Açò suposa un atac a la llibertat d'expressió, i una repressió en contra dels grups d'animació independentistes, catalanistes o nacionalistes, anomena-ho com vulgues. Jo crec que aquesta repressió s'ha d'atacar i amb contudència, i l'única solució es fer una demostració de força inundant els estadis dels Països Catalans d'estelades . I per aixó denunciem la repressió que ha sofert ESTEL GROC en el seu propi camp i en altres del País Valencià.

O ARA O MAI!

PROU REPRESSIÓ ALS ESTADIS DE FUTBOL!

Crònica Aplec de la plana

Ja s'ha acabat l'Aplec de la plana que va ser un exit. Cal destacar les activitats qe va organitzar ESTEL GROC, en primer lloc la xerrada proseleccions catalanes dut a terme pel gerent de l'organització on va fer un petit repas a tota la història de les seleccions catalanes tant de futbol com d'altres esports, la historia de la plataforma i va comentar la seua lluita per la oficialiatat en els diversos ambits.

Després en el casal de festes vam montar una paradeta on teniem els nous models de samarretes de la penya i material de seleccions catalanes.

També vam fer un concurs amb una porteria que consistia en qui encertarà per l'esquadra s'enduïa una samarreta d'Estel groc. Açó va suposar una gran afluència de gent.